DIGUEM PROU!!!

Durant el mes de febrer les companyes i companys de la UR de Reus han d'omplir una estadística diària amb tots els objectes registrats que rebin al seu barri.
"Casualment", aquest recompte es realitza al llarg d'un mes bastant fluix amb paqueteria i certificats, cosa que falsejarà la realitat del dia a dia a peu de carrer.
Tampoc compten els enviaments ordinaris que per les seves dimensions, si el destinatari està absent, haurem de fer un avís.

A la vista dels fets, o la direcció de l'empresa té un gran desconeixement de què és el repartiment, o amaga uns altres interessos que desconeixem però que no deuen ser gaire ètics.

El resultat d'aquests últims llargs anys de retallades imposades per un neoliberalisme brutal on és més important el compte de resultats que les persones, ens han abocat a situacions tan familiars i normalitzades com:

Entrar a treballar abans perquè així s'avança feina
Plegar més tard perquè no s'ha pogut repartir tot
No esmorzar per no tenir temps
Avisar objectes postals sense trucar per fer més via
Inventar-se el primer intent d'entrega per poder assumir la càrrega de treball
No respectar les normes de circulació per anar més de pressa
Sofrir o veure patir un accident per culpa de l'estrès
Treballar a disgust, discutir i fins i tot plorar per tanta pressió
Patir baixes per estrès laboral
Etc. Etc. Etc.

Ara la pregunta és... fins quant durarà aquesta situació?
La resposta és ben senzilla, tenint en compte que l'afany d'ingressos i les ganes de reduir costos de l'empresa no té fi, això només s'acabarà quan diguem PROU!!!