Febrer 2022.- La Direcció de Correus fa anys que emprenent una autèntica guerra contra els nostres permisos retribuïts quan sol·licitem dies reconeguts legalment per trasllat de domicili, hospitalització de familiar, etc. Els exemples d'abusos i agressions han estat escandalosos.
•Visca les bones notícies: Per fi s'unifica doctrina
El Tribunal Suprem ha estat clar sobre aquest tema, rebutjant les pretensions de la Directiva de Correus, i ratificant la sentència del TSJ de Madrid. S'assenyala que augmentar la durada del permís per trasllat a una altra localitat és un permís contemplat legalment, sense més restriccions. La sentència és clara, i és un bon toc d'atenció a les pràctiques abusives que ha promogut la Directiva de Correus en els últims anys, considerant absències injustificades unes absències que no sols CGT sinó el Tribunal Suprem considera justificades. Finalment, només podem dir VISCA LES BONES NOTÍCIES, perquè no estem acostumats a elles.
•Des de CGT hem recorregut als Jutjats sense descans una vegada i una altra, cada vegada que l'empresa es negava a acceptar ampliar els permisos d'hospitalització per trasllat a una altra localitat a la nostra afiliació.
El Conveni diu "Cuando el trabajador/a que ejerce el derecho precise hacer un desplazamiento a otra localidad el permiso será de cuatro días hábiles para familiares de segundo grado por consanguinidad o afinidad, y cinco para familiares de primer grado por consanguinidad o afinidad". Per contra, quan el familiar d'un/a treballador/a era hospitalitzat en una localitat diferent de la de la seva casa, l'empresa responia habitualment que “no se puede apreciar desplazamiento que genere derecho”. Correus pretenia que normalitzéssim les seves restrictives interpretacions, que cada vegada anaven a més. Últimament, es donaven casos en els quals et denegaven dies fins i tot per desplaçament a una altra província.
CGT hem guanyat nombroses sentències en els jutjats, tant per a funcionaris com per a laborals, en les quals s'indicava qüestions com que "el tenor de la norma es claro y no deja duda alguna al hablar de localidad sin más, no efectuando distinción alguna basada en distancia, medios de comunicación u otros criterios diferentes", o que "hablándose únicamente de un desplazamiento a otra localidad, ningún otro requisito puede ser exigido". En 2019 guanyem una altra sentència sobre aquest tema en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la qual establia expressament el dret existeix quan "se precise hacer un desplazamiento a otra localidad, sin que se pueda desvirtuar por una la mayor o menor facilidad con que pueda realizarse tal desplazamiento", sense que pugui fer-se una altra interpretació.
ELS DRETS QUE NO ES DEFENSEN, ES PERDEN!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario